Durant l’edat mitjana va proliferar a Barcelona una pròspera i sabia comunitat jueva. Els registres indiquen que hi va haver presència sefardita a la ciutat comtal des d’una data tan primerenca com l’any 850.
Barcelona va ser durant aquests primers segles de l’existència de la comunitat jueva un exemple de tolerància i respecte. El famós viatger jueu Benjamí de Tudela s’hi referia com «una comunitat santa d’homes savis i prudents i grans prínceps». Però aquest ambient, que es prolongaria fins a bona part del segle XIII, comença a fer fallida a principis del segle XIV.
Al nostre recorregut descobrirem les empremtes del passat, alhora gloriós i tràgic, de la Barcelona jueva. Transitarem pels Calls Major i Menor coneixent el seu urbanisme. Dels seus habitatges, dels seus comerços, de les seves sinagogues, dels seus costums i dels seus rituals en parlarem mentre passegem pel barri jueu.
Coneixerem els personatges més il·lustres i descobrirem les seves celebracions més importants
Contemplarem el llegat jueu de la sinagoga major, la casa de Bonjuha Cabrit, el carrer de les carnisseries o els banys nous, fundats per Abraham Bonastruc.
Al centre de la ciutat, i dins de l’antiga muralla romana, tan a prop i tan amagada, descobrirem la història d’un poble que va ser clau en la cultura de Barcelona durant l’Edat Mitjana
