Entitat cultural adrianenca oberta a la ciutadania

100 anys d'història

La nostra història

El naixement d'una associació centenària

L’Ateneu Adrianenc és l’entitat privada més antiga de Sant Adrià de Besòs, any 1925. Els seus promotors, però, al principi es reunien a un altre lloc; feien reunions per seguir les obres d’edificació i plantejar-se el que farien.

La seva seu social del carrer d’Andreu Vidal, 7, data de l’any 1929, i va ser fruit dels canvis que va experimentar la societat adrianenca en ple procés d’industrialització, ja que la instal·lació de diverses industries al terme municipal va portar a la vila nous habitants i va crear noves necessitats.

En conseqüència, van aparèixer nous grups socials: els obrers, concentrats als nous barris creats al voltant de les indústries, i una nova burgesia, formada per alguns pagesos benestants i els propietaris d’indústries, tallers i comerços.

“L’entitat va néixer de la preocupació d’un grup de la burgesia local, d’una burgesia culta que va buscar un terreny i va edificar l’Ateneu per establir un punt de trobada cultural i social. La gent venia a ballar, es feien sarsueles, teatre, etc. Però amb la instauració de la Segona República, es va instal·lar a l’Ateneu el Centre Republicà Federal Adrianenc fins que es va acabar la guerra”.
(Agustí Gallart, Memòries de l’àrea metropolitana de Barcelona, Sant Adrià de Besòs).

Va ser d’aquesta petita burgesia d’on va sorgir l’Ateneu Adrianenc. Aquesta tenia un objectiu cultural i cívic, seguint un model força estès a Catalunya. Durant la seva llarga trajectòria, aviat farà els seus 100 anys, l’Ateneu ha viscut diferents èpoques de la mà del mateix decurs històric i social.

A la seva etapa de fundació li va succeir l’etapa republicana, la Guerra Civil, la postguerra i un descens considerable de l’activitat en les següents dècades fins que va arribar, l’any 2000, la nova junta directiva i, amb ella, una remodelació de l’espai i també de l’esperit.

Per l’Ateneu van passar diverses entitats com l’associació de fotògrafs, o d’altres, que van promoure activitats com el Club de billar (fundat el 1935), el Club Deportiva Adrianense, els escacs, la pesca, el teatre, la coral, etc…

En tot moment les instal·lacions de l’Ateneu han estat a disposició de qualsevol entitat local que desitjés celebrar les seves reunions o festes de caràcter social.

Durant molts anys l’Ateneu ha col·laborat amb les festes de Sant Adrià cedint desinteresadament les seves instal·lacions per concerts i balls de l’evenelat.

“L’edifici de l’Ateneu és una joia històrica de la ciutat. D’estil noucentista està catalogat com a patrimoni arquitectònic i és considerat un espai d’interès cultural. En un ple municipal va entrar a formar part del catàleg artístic de la ciutat”.

L’última reforma es va engegar l’any 2000, i actualment s’ha restaurat la façana amb la participació de l’Ajuntament de Sant Adrià.

Gràcies  a uns estalvis que tenia la junta de l’any 2000 i a l’ajuda de l’alcalde de Sant Adrià d’aquella època, Sito Canga, que va confiar molt en el projecte presentat per la junta, es va poder renovar tot l’espai.

Amb aquesta renovació, l’activitat de l’Ateneu va tornar a agafar força i es va començar a programar teatre, festes com la de la primavera, carnestoltes, calçotades al carrer, havaneres, etc…

De seguida, tot va tornar a funcionar molt bé. Més endavant va arribar el projector i es va començar a fer cinefòrum i a formar part de la Federació Catalana de Cineclubs. El fet de poder projectar pel·lícules va ser molt important, ja que a Sant Adrià no n’hi ha cap, de cinema.

L’Ateneu a l’actualitat

L’Ateneu Adrianenc forma part, actualment, de la xarxa de sales del Cicle Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català i del conjunt de sales de cinema on Òmnium Cultural projecta Cinexic, oferint les seves programacions.

Amb una activitat renovada, l’Ateneu de Sant Adrià busca la complicitat de les noves generacions que es sumin a l’Entitat. Avui en dia el conjunt de socis és gairebé de 200 persones.

L’Ateneu és un espai de participació on la cultura, l’esperit associatiu, la pluralitat, la diversitat de gent i el debat obert tenen un lloc privilegiat i són una garantia per crear una ciutadania cohesionada que exerceixi els seus drets civils i democràtics.